CASTELL DE REQUESENS

CASTELL DE REQUESENS"

VISITA EL CASTELL

Visita guiada amb reserva prèvia trucant o per whatsapp

00 34 646 179 509



El castell de Requesens fins el segle XX

La vall de Requesens és un gran territori de 2200 hectàrees que es troba al bell mig d’un un gran comtat. Abastava tota la regió d’Empúries (actual Empordà) i Rosselló (actual Catalunya-Nord), regions que en aquell moment estaven sota una mateixa jurisdicció. En un moment de la història, aquestes dues zones van acabar separant-se, i Requesens va quedar a la frontera dels dos nous comtats. Per aquest motiu, aquest sempre ha sigut un territori insegur, escenari de nombrosos conflictes i lluites al llarg de la història. La vall de Requesens es troba entre dos dels passos més importants del Pirineu oriental: el del Portús i el de Banyuls, per on passaven, respectivament, la Via Augusta i la Via Domitia. Aquestes dades són molt importants a l’hora d’entendre tots els esdeveniments històrics que han tingut lloc a aquesta zona.

Primeres notícies de Requesens

El document més antic on es menciona el castell de Requesens data del 30 de juny de l’any 859, moment en què encara existia l’únic comtat d’Empúries-Rosselló. En aquest escrit s’hi pot trobar molta informació referent a aquesta zona. Se sap que en aquella època hi havia una cinquantena de masos escampats per la muntanya, habitats per una cinquantena de famílies que tenien ramats i horts propis. No existia cap administrador dels béns d’aquests masovers, i per tant es podria dir que s’autogestionaven. És en aquest document de l’any 859 on es deixa constància de la fi d’aquesta manera de gestionar les propietats. En aquest manuscrit, el comte d’Empúries-Rosselló li confia l’administració i la gestió de Requesens a un dels seus vassalls més fidels, Oriol, que a partir d’aquell moment s’encarregarà de la taxació de la zona. Oriol no té cap paper significatiu a la història més que haver sigut el primer administrador conegut de Richusins. Aquesta és l’única informació que es conserva d’aquest personatge, que tot i no tenir cap reconeixement nobiliari era prou reconegut per a ser considerat digne per gestionar una finca de les dimensions de Requesens. El document esmentat ens proporciona més informació sobre Requesens durant el segle IX. Es creu que el nom de la vil·la ve d’algú d’origen got (de l’Europa del nord), i tot i que era típic fer-ho, Oriol no va adoptar el nom de Richusins com a cognom propi.

Requesens durant els segles XI i XII: cedit al Rosselló

El gran comtat del qual Requesens formava part, que abastava tot l’actual l’Empordà i la Catalunya-Nord, es va separar a finals del segle X en dos nous comtats: Empúries i Rosselló. La separació dels dos territoris es va fer principalment per problemes d’herència: el comte Gausfred I va morir l’any 991, i va deixar com a hereus del comtat als seus dos fills, Hug I i Guislabert. Els dos germans van decidir dividir el territori per poder administrar-lo millor. Hug I va heretar Empúries, i Guislabert es va quedar Rosselló. Tot i que aquesta divisió no havia de suposar cap problema i la unitat jurídica no s’havia de trencar, els conflictes van acabar sorgint, sobretot en les disputes per les diferents propietats, i els comtats es van acabar separant definitivament.

L’any 1014, el comte rossellonès Guislabert va morir, i aleshores el seu germà Hug I va reclamar el comtat de Rosselló, que va tornar a ser unificat amb el d’Empúries. Poc temps després, el fill de Guislabert i nebot d’Hug I, Gausfred II, va voler ser reconegut hereu del seu pare. Gràcies al suport que va rebre de diversos senyors rossellonesos i del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, va aconseguir heretar el comtat de Rosselló, que va tornar a independitzar-se. El comte d’Empúries va tornar a perdre aquell territori, i aquest esdeveniment va crear noves tensions amb el nou comte i el seu nebot.

Hug I d’Empúries va morir l’any 1040, deixant com a hereu del comtat al seu fill Ponç I. Aquest nou comte emporità va cedir Requesens, que estava dins les propietats del comtat d’Empúries, al comte de Rosselló. És més, Ponç I li va donar permís al seu cosí germà per construir una torre de vigilància a Requesens perquè Rosselló pogués tenir un punt de vigilància sobre Empúries. Es desconeixen les raons d’aquesta cessió, però probablement, el comte d’Empúries només pretenia baixar la tensió entre comtats. El comte de Rosselló però, va aprofitar l’oportunitat i va edificar dues torres, un pati d’armes, unes quantes estances i ho va emmurallar tot. Aquella construcció ja es podia considerar un castell, i és el que actualment coneixem com el primer recinte o el castell roquer.

Aquest fet no va agradar gens al comte d’Empúries, però els que van quedar més afectats van ser els habitants de Requesens, que van patir les conseqüències de la construcció del castell. El comte de Rosselló va instal·lar una guarnició pròpia de soldats que van cometre, entre altres, robatoris de les collites, violacions a les dones, homicidis o tala d’arbres. Les famílies van viure una època molt dura, i per demanda popular el comte d’Empúries va acabar redactant un memorial de greuges contra el seu cosí germà, on mencionava entre d’altres el castell de Requesens. Aquest document és el que actualment es coneix com una denúncia, i si el que s’hi revela és cert, és probable que els dos comtats es trobessin en guerra en aquell moment. Aquest memorial de greuges és el primer escrit on es fa menció del castell de Requesens, que probablement feia poc temps que havia estat construït.

Els castlans del castell

Els castlans de Requesens tenen un paper important en la història del castell, ja que són els que se n’encarreguen. Els comtes eren els senyors del castell, però tenien moltes altres propietats i és per això que no residien permanentment a Requesens. Durant una bona part de l’any, ells no se’n podien ocupar, i per tant escollien un cavaller de confiança que el pogués guardar i defensar. Aquests són els cavallers coneguts com a castlans, i eren la màxima figura del castell quan els comtes no hi residien. Per obtenir aquest càrrec, els castlans havien de fer un jurament de fidelitat al mateix comte de Rosselló. El primer castlà conegut de Requesens és Gerard I, que va jurar fidelitat a Arnau de Rosselló.

El castell del segle XIII 

El segle XIII va ser molt important pels reis d’Aragó, que sent els nobles més influents dels països catalans, van augmentar les seves propietats conquerint territoris en expedicions de guerra. Requesens no es va veure especialment afectat en cap de les guerres fins a finals del segle XIII, l’any 1285. Va ser durant la invasió francesa de Catalunya, dirigida pel rei francès Felip l’Ardit, quan el comte d’Empúries i propietari del castell va decidir prendre part del rei català i ajudar-lo, tot i que desconfiaven l’un de l’altre. El vescomte de Rocabertí també s’hi va unir, i els castells dels comtes van oferir la funció de castells de guerra, protegits i defensius. Malauradament, el rei Felip l’Ardit disposava d’un exèrcit considerablement gran, i després de veure que el comte d’Empúries lluitava al costat de l’enemic, va decidir posar setge al castell de Requesens. Els francesos (també coneguts com els croats) no van aconseguir entrar a la fortalesa, i tot i que ser complicat, els cavallers d’Empúries van resistir.

Els mateixos croats van tornar a intentar entrar al castell tres anys després, el 1288, i aquell cop disposaven del factor sorpresa. Ho van aconseguir, i un cop el van haver saquejat, van tornar a abandonar-lo. L’única intenció dels francesos, realment, era robar totes les possessions del castell de Requesens, i per aquest motiu el comte d’Empúries va poder conservar la propietat.

L’adquisició del castell per part dels Rocabertí: segle XV 

El comtat d’Empúries va ser el penúltim comtat en fer-se vassall del comtat de Barcelona i en perdre la seva independència. El fill gran del comte Joan I, Joan II, va heretar el comtat emporità l’any 1398, però va morir poc temps després, l’any 1401. Aleshores, va ser el seu germà Pere II el que va heretar totes les propietats, però va estar molt poc temps en poder del comtat, ja que va morir quaranta dies després de la mort del seu germà Joan II. L’any 1402, el rei d’aleshores, Martí l’Humà, va declarar que el comtat passava a domini dels reis i perdia la seva sobirania, com ja havia passat a la gran majoria de comtats de Catalunya. Per consegüent, el castell de Requesens també va quedar incorporat a Aragó.

Uns anys després, el 1416, el nou rei Alfons V el Magnànim arribava al poder de la corona, i els comtes de Rocabertí li reclamaren algunes propietats com a hereus legítims dels comtes d’Empúries. L’any 1418, el rei va fer donació del vescomtat de Peralada als Rocabertí. Requesens passava d’aquesta manera sota el domini d’aquests nobles, que tindrien el control del castell i la finca durant pràcticament sis segles, concretament fins a l’any 1899, quan l’última comtessa de la família Rocabertí va morir, extingint el llinatge.

Durant la segona meitat del segle XV, el castell va tenir una clara funció defensiva contra els enemics de l’altre costat de la frontera, ja que la seva posició estratègica permetia controlar el pas de la gent que venia de França. Aquella va ser una època de molta intranquil·litat, ja que l’Empordà va patir atacs dels francesos i batalles per certs territoris. Afortunadament, aquest període de guerres va acabar amb un tractat de pau que va portar la tranquil·litat a l’Empordà.

La fi dels castells feudals: Requesens a partir del segle XVI 

L’aparició de noves tàctiques de guerra i noves estratègies, juntament amb el desplaçament de les guerres a fora de Catalunya, va fer que castells com Requesens perdessin tota utilitat. La funció tradicional dels castells feudals havia canviat completament. Una petita part dels propietaris van optar per convertir-los en magnífics palaus, mansions o residències d’estiu, però és cert que una part molt important dels castells van quedar oblidats i saquejats, convertint-se en ruïnes sense cap valor arquitectònic. Segons sembla, Requesens va ser un d’aquests castells abandonats, ja que no es trobava a prop de cap població important i estava molt aïllat.

La rehabilitació del castell del segle XIX

A finals del segle XIX, els Rocabertí van decidir canviar el futur del castell, i Tomàs de Rocabertí, que en aquell moment n’era el propietari, va iniciar una gran rehabilitació per tal de convertir la fortalesa en una residència d’estiu. L’any 1893, el mestre d’obres figuerenc Alexandre Comalat va posar-se al capdavant de les obres, que van acabar l’any 1899. Havia viatjat per tot Europa durant dos anys visitant castells restaurats, i iniciava la reconstrucció de la fortalesa de Requesens amb moltes idees.

Tot i que la reconstrucció del castell va començar el 1893, Comalat va instal·lar-se a Requesens l’any 1885 per encarregar-se de l’administració de les propietats de Tomàs de Rocabertí, que també era comte de Peralada i marquès de diferents territoris. Durant els anys que va viure allà, no només va fer aquesta feina, sinó que va fer petites obres i va exercir com a professor dels nens que vivien allà, normalment fills de masovers.

La durada de les obres al castell va ser de sis anys (de 1893 a 1899) i en la restauració del castell hi van participar pocs obrers. Aquest curt període de temps i la poca quantitat de treballadors fan pensar que es va fer molt d’esforç per rehabilitar la fortalesa en el menor temps possible. En la planificació de la reconstrucció, Alexandre Comalat va prioritzar fer les obres respectant totes les parts que encara es conservaven de l’antic castell feudal. La restauració es va fer respectant el perímetre original de la fortalesa, i totes les parts del mur que es conserven, com les muralles del nord i de ponent, van mantenir-se. De fet, les parts de muralla que no hi eren van ser construïdes imitant les parts que hi havia. A l’interior del castell, es van restaurar totes les estances que es van poder identificar i una de les torres del castell, la torre de l’homenatge, es va rehabilitar. Pel que fa a la capella del castell, Comalat va decidir transportar la façana de l’antiga església de Santa Maria de Requesens. Molts elements de l’actual façana són per tant originaris de l’antiga església.

Tomàs de Rocabertí, el vescomte que havia iniciat la reconstrucció de Requesens, va morir abans que el castell es pogués inaugurar, deixant com a hereva del vescomtat ni més ni menys que la seva germana. Va ser per aquest motiu que, un any després, quan la restauració va haver finalitzat, va ser Adelaida de Rocabertí, la nova vescomtessa, qui va celebrar les festes d’obertura del castell. Malauradament, Adelaida va morir misteriosament menys d’un mes després de la inauguració. La seva sobtada mort va fer pensar que havia sigut enverinada, però mai es va arribar a cap conclusió sobre la causa de la seva defunció.

Gràcies als Rocabertí, el castell de Requesens va poder recuperar una part de l’esplendor que havia tingut anteriorment i tot i que els vescomtes no en van poder gaudir, una gran part de l’obra arquitectònica observable avui en dia és gràcies a ells.

El castell de Requesens durant el segle XX

El judici sobre la mort d’Adelaida de Rocabertí, que va començar l’any 1906, pretenia descobrir com havia mort la comtessa. La hipòtesi principal era que havia mort enverinada pel seu marit Ferran Truyols, que volia heretar les propietats de la seva dona. Van fer-li una autòpsia a Adelaida, però molt probablement les mostres van ser contaminades pel mateix marit, i per tant mai es va saber què havia passat.

Ferran Truyols, més conegut com el marquès de la Torre, va aconseguir heretar les propietats de la seva dona, i Requesens va estar sota el seu poder durant pràcticament vint anys. Malgrat tot, la finca no li era solvent i li feia perdre molts diners, i l’any 1923 el marquès va decidir vendre tot Requesens a dos comerciants mallorquins, que curiosament es deien Rosselló. Aquests comerciants el van utilitzar exclusivament per fer-ne explotació forestal, i quatre anys després el van vendre a un dels nobles més importants del país: el duc de l’Infantat, un dels anomenats Gentilhombres Grandes de España.

Durant l’època de la guerra el castell va ser utilitzat per republicans i anarquistes com un amagatall, i un cop els franquistes van declarar-se guanyadors, Requesens va ser un lloc de pas freqüentat per les nombroses famílies que van marxar a l’exili a França. Després de la guerra, la societat anònima Borés va comprar el castell i la finca per tal de fer explotació forestal: carbó vegetal, llenya… El castell mai va rebre cap atenció dels Borés, i la gent va continuar entrant-hi sense cap mena de restricció.

A finals dels anys 50, la finca de Requesens va ser adquirida pels seus últims i actuals propietaris: dos comerciants de l’Alt Empordà, que posteriorment van deixar la finca en herència a les seves famílies respectives. En aquell moment, només van comprar la finca per fer-ne explotació forestal, però deu anys després es van veure obligats a comprar també el castell. Salvador Dalí, el reconegut pintor figuerenc, estava interessat a adquirir-lo per la seva dona, però els propietaris van decidir comprar la fortalesa. L’any 1968, per tant, el castell de Requesens passava a mans d’aquests dos comerciants.




CASTELL DE REQUESENS"